on the road (ho havia promès)

volia arribar a peu a sa feina de'n marc. i vaig partir, carregat com una mula amb ses dues mans empedides i s'esquena torta, de tal manera que el primer taxi que va passar pes meu carrer va salvar-me de mi mateix, del meu propi quixotisme. en marc va davallar i vaig tenir temps de saludar n'alfredo que se passejava tot fent gestions de sa feina. cap a s'aeroport en un viatge extrany a tota llet i plovent a estones. ja hi som, partim o què?
en jaume, fotos, en xavi, guia, en marc arrossegava els peus i reia i jo els contemplava, quina estampa!
compartim es vol amb els amb una mica de sort i comentam que aquests dies es celebra al nostre destí el festival de cinema eròtic i tots (uns més que altres, tot s'ha de dir) feim comptes temporals per veure com i quan ens podem escapar de la concentració del concert per veure tot aquell espectacle, ja ho veurem.
una vegada a terra, ens duen a la sala a fer sa prova de so, i el xófer ens avisa: compartim s'hotel amb les estrelles del festival que hem comentat, així que no farà falta que el visitem, perquè ell ens visitarà a noltros.
proves de so i cap a s'hotel. dutxes i a sopar. s'afegeixen al sopar na catalina, n'ester i en xavi, que grandes seis!!!
discursos i cervesa i cap a la sala a veure què tal. fotos i salutacions. holas i adéus.
i a tocar. cinc temes passen volant i no me'n record massa de com va anar sa cosa. una vegada a baix de l'escenari estavem molt contents, sembla que ha sortit bé, tanta sort...
i així rient varem continuar sa celebració fins que el xofer de sa furgo no podia més i mos acompanyà a s'hotel en el trajecte més divertit de l'any. a aquelles hores de la nit, els carrers de barcelona no es deixaven veure clars, només es volien insinuar una mica però l'alcohol i els ànims que duiem a dins varen aconseguir que s'obríssin a nosaltres de bat a bat i varem decidir acabar ses piles, disfrutar al màxim aquelles hores que erem fora i estavem junts, aquells moments, aquella nit. hi tornarem...

es canvi climàtic va de dalt a baix.

tocam fora camp.

avui la família actua a barcelona una altra vegada, aquest cop en un petit espai de la sala boveda. ara estic un poc nerviós per com anirà sa cosa. sempre fa gràcia agafar l'avió per partir a tocar i passar es control de sa guàrdia civil amb ses guitarres i ses maletes plenes de cables i rellotgets i aparatets que semblen el que no són.
no sé. però és en aquests moments en què te n'adones que allò de muntar un grupet que pensaves quan eres joves va ser bona idea, i que saps que allà on vagis et tractaran un poc bé i que tocaràs davant persones que probablement no et tornaran veure en la vida i que la única referència que tendran de tu és la cançó que soni millor de la nit, o la que soni pitjor...
així que, res, vaig a fer sa maleta i a tirar per envant. ja vos contaré com ha anat sa cosa. salut.
avui, 5 d'octubre, sala bóveda. barcelona.