"...todos los ángeles dibujan barcos
en los ojos de los náufragos..."

julio de la rosa

avui tenia ganes d'escriure alguna cosa i no he tengut nassos d'inspirar-me per posar res. però he trobat aquesta foto al blog de n'ivan ferreiro i m'ha fet molta gràcia, així que li he robat, com li he anat robant cançons sovint... gràcies i perdona iván.
no sé qui és l'al·lota que aguanta el cartell però em sona, el cartell... potser l'he vist en algun altre lloc. no sé. si algú sap qui és que m'ho digui. adéu.

just uns minuts després d'haver-me adormit m'he aixecat per anar corrent cap al local i i assajar amb les lópez després de gairebé dos mesos de no tocar. i ha estat molt bé. semblava com si la guitarra i les cordes vocals es deixassin estimar, com un amant submís que ha patit el despit i l'oblit, però que no es conforma amb la solitud.
i era un dissabte de llibre. després de les tempestes i fiblons, semblava que el cel signava un pacte de no agressió i deixava que el sol ens veiés anar i venir a fer els encàrrecs pendents i a disfrutar del temps que ens pren la vida entre setmana.
el sol. que no s'imagina el què feim de nit, que ho veu tot durant unes hores i es pensa que sempre és així. el sol, que no ens coneix quan estam bojos, que no sap dels nostres fantasmes, que no concep la son ni el cansament. pobre sol, que viu sense saber que la vida té entrada i té sortida.

foto: "sun for anybody?" de karolajnat.

avui

el sol se posa i deixa les parets que veig des de l'habitació amb un color vermellós/ taronja que junt amb la fresqueta que sentim a la pell donen senyals inequívocs que la terra ha fet ja el gir cap a la tardor. les persones també ens hem refredat. comencen a fugir del cap les ganes de tot. aquelles ganes que ens havien vengut amb la primavera i que havíem volgut dur a terme durant l'estiu. els fantasmes que ens aturmentaven el mes de maig van morint de vells i comencen a deixar-nos en pau.
en la pau de qui vol enllestir-ho tot per començar una altra vegada. així deixarem que passi l'hivern i ens deixarem sorprendre de nou per nous fantasmes que ens vulguin venir a encalentir el cap i el que no és cap la propera primavera. ja serem un any més vells i els fantasmes s'adaptaran al nostre cicle vital. això esper.
sembla que demà tendrem sessió d'estudi per mirar de deixar enllestida la cançó amb en joan petit que va molt liadet amb lo des disco i m'ha fet un forat per les meves pijadetes. a veure què ens surt. salut.
foto: autum sky/nature hunter.

insomni

fa uns dies, o millor unes nits, que no hi ha manera de dormir. estic mort de son, però arriba l'hora i i els ulls no s'acluquen. així que m'he decidit a escriure un poc a veure si morfeu me fa una visita entre lletra i lletra.
la setmana passada vaig anar a gravar this time a ca'n joan castells i al moment em va semblar que quedava bastant bé, ara l'hauria de tornar a escoltar per veure si amb la distància encara m'agrada tant. la sensació va ser molt bona i la companyia durant tot el dia també. diu en joan que hi afegirà alguns pianos i jo he pensat que hauria de fer la veu de nou i posar-hi uns coros, almenys a la tornada.
i res, que acte seguit m'en vaig de can joan a l'assaig amb família i ens passa pel cap de gravar la mateixa cançó, ara si, en versio rocanrol. avui l'he tornada escoltar i ha quedat bastant decent per ser feta en dues hores i en condicions d'higiene acústica deplorables, ja l'escoltareu, la penjarem al myspace, si hi pensam...
ahir vaig començar una altra vegada a la feina, al magacine aquest dels horabaixes. no sé com anirà però esper no anar molt de cul. les previsions semblen bones, però de moment no hi ha res que s'aguanti, ja ho veurem.
i avui ha estat l'aniversari de la meva germana catalina, deesa portolana dels escenaris del jazz, i m'han contat que li han fet una festa molt potent a barcelona. esper que hagi disfrutat i que les coses li funcionin sempre. molts d'anys, guapa.

la setmana passada en bonyet va desaparèixer. no sé què pensar, igual no es sentia prou estimat, o potser els trons i llamps de les tempestes el vàren assustar i va fugir volant... encara tenc la petita esperança de què torni, a casa l'esperam.
se m'ha tornat a passar el mes i no he tengut collons d'asseure'm una estona per escriure en en blog. i bé, la veritat és que ha estat un mes d'agost ben divertit. unes vacances a l'atur merscudíssimes després de la puta feinada que ha duit el programa de les bruixes han significat més d'un finiquito... uns dies de bogeria per mallorca i uns altres d'infart per barcelona a les festes de gràcia són el meu resum d'un mes que ens fuig de les mans i que ens deixa orfes de somnis, una altra vegada. un final de mes que ens fa tornar a la crua realitat del treball i dels horaris i de les presses. la veritat és que ja li vendrà bé al meu cervell... fins ara.

l'altre dia volia mostrar a n'en Riki sa foto de'n bony que hi ha en un post anterior i me va anar molt bé per recordar que tenc un blog començat fa temps i que ja ni recordava. avui m'estic dignant a escriure. a veure si encara queda algú que se'n recorda i llegeix això.
aquesta primavera se m'ha alterat la sang, com diu la dita. i se m'ha passat volant. tan aviat que ha arribat l'estiu i m'ha trobat desprevingut però m'ha agradat trobar-me desarmat davant la calor i he disfrutat de suar. a estones.
la veritat és que he estat un poc passat de revolucions entre la feina i l'oci, entre els sols i les llunes. he conegut persones meravelloses i deixat de veure'n algunes que segur que trobaré a faltar sovint, si es deixen.
avui se n'ha anat na Montse cap a València i per sort em vaig poder acomiadar d'ella amb un sopar amb truita de creïlles inclosa, després de la millor posta de sol de l'any. besades.

marcejant.

més sorpreses. me pos a escriure i me trob escrivint en anglès. mira per on. this time és un nou tema que estam montant amb els família. és com un manifest de força i de feblesa, que eleva a valents els que són capaços de plorar quan és necessari. ja l'escoltareu. sona bé. almenys les proves que hem anat fent. ja en teim un de montat que es diu desire i també mos agrada bastant. i si fós una opció de cara al futur? no sé. hi ha tantes opcions ara mateix que es fa molt costa amunt d'estriar-ne una. però, sorpresa! em passa que estic com a molt confiat que passi el que passi serà per bé (si caic m'aixeraré)
disc del dia: "nuevos tiempos" la habitación roja. foto: heyes.

t'entra.

cada vegada que s'acosta el meu aniversari pens que m'agradaria ser una d'aquelles persones
que són capaces de fer balanç del què ha estat el darrer any, però la veritat és que no ho som. de moment, només som capaç de veure aquest moment i em costa mirar enrere i valorar quines han estat les coses bones i quines les dolentes. tampoc no vull dir que no tengui memòria, el que vull dir és que encara no som prou gran per entendre què és el que em convé, o m'ha convingut. és cert que en trenta anys te n'arriben a passar de tots els colors: coneixes molta gent, moltes feines, moltes películes, molts de discos,... alguns llibres, i que totes aquestes coses i persones et van aportant punts de vista de la vida que t'ajuden a sobreviure amb una certa dignitat. així que, sense fer balanç del darrer any, sense ànim de voler posar-me ni mica trascendental (és sa pressió per no caure en l'anomenadíssima crisi dels 30) vull donar les gràcies a tots els que heu passat encara que sigui de rampellada per la meva vida, als amics de sempre, als companys d'estudis i de feina, als que han travessat un carrer al mateix temps que jo, als que anaven amb mi a l'escola i que no he tornat a veure mai, als que s'han enamorat de mi i no m'ho han fet saber o jo no m'he n'he adonat, a les que han deixat que m'enamori d'elles, a tots gràcies i molts d'anys.

(aquesta enstrada m'ha quedat un poc d'anunci de "peri-cola" light... deu ser que me faig vell i sa cursileria, com la resta de defectes, s'accentua amb l'edat)

...i febrer

es cap no s'atura i es cor tampoc. me va passant el 2007 per damunt i cada dia me sorprèn. no sé què pensar,la sorpresa d'ahir va ser el concert-reedicició de petit amb motiu de la festa de mondo sonoro al belle epoque. va estar realment bé. enhorabona pàjaros! (fa una setmana)
i ahir mir es blog i sorpresa!!! me trob un post de na siluski, cosa que em feu molta ilusió i m'anima a anar escrivint, ara que estava un poc desanimat amb això des ciber diari... besades xim pum!!
heu vist en bony?, és el que té el pèl més clar. (per a què no hi hagi dubtes...)

1+1+1+1=1

ahir vaig veure babel. una història dividida en tres històries. tres històries que sumades en fa una. bé en realitat són quatre històries que es creuen. me vàren encantar els contrasts entre les diferentes històries, les localitzacions i les formes de viure. me varen encantar cada un dels relats de cada una de les vides dels personatges i les coses per les quals patien o disfrutaven. era un continu transportar-se d'un lloc a una altre, d'una emoció a una altra. així configurant un ventall de llengues que és el que vol recordar el director amb el títol. aquesta necessitat de que entendre'ns entre nosaltres i els problemes que porten les dificultats de comunicació. potser aquest sigui un dels càstigs divins que encara no hem superat...
sa peli, per això molt bona...

gener

fa tres setmanes que hem començat l'any i encara no havíem començat l'hivern, per sort entre ahir i avui les coses s'han posat en ordre. en tino me va pujar el videoclip de familia lopez a youtube fa temps i encara no li he agraït: m'ho propòs per aquest any. en jordi ha muntat un myspace per mañana química, i seguim amb els assajos setmanals, sa cosa va bé. els temes són guapos i passam una estona entre amics i divertida, la veritat. volem gravar alguna coseta d'aquí a uns mesos. me mor de ganes.
en marc tampoc s'ha pogut estar de fer-ne un per la família, i l'estam posant en marxa, igual que les noves cançons que tenim sembrades, aviat se podran collir. també hauríem de gravar. crec jo.
a sa feina aquella de sa tele ses coses van bé, un poc d'estrés però tot surt així com volem, més o menys. avui vespre, estrena i cada dimecres a les 22 h vos recoman "temps era temps" a la televisió de mallorca. au!