cada vegada que s'acosta el meu aniversari pens que m'agradaria ser una d'aquelles persones
que són capaces de fer balanç del què ha estat el darrer any, però la veritat és que no ho som. de moment, només som capaç de veure aquest moment i em costa mirar enrere i valorar quines han estat les coses bones i quines les dolentes. tampoc no vull dir que no tengui memòria, el que vull dir és que encara no som prou gran per entendre què és el que em convé, o m'ha convingut. és cert que en trenta anys te n'arriben a passar de tots els colors: coneixes molta gent, moltes feines, moltes películes, molts de discos,... alguns llibres, i que totes aquestes coses i persones et van aportant punts de vista de la vida que t'ajuden a sobreviure amb una certa dignitat. així que, sense fer balanç del darrer any, sense ànim de voler posar-me ni mica trascendental (és sa pressió per no caure en l'anomenadíssima crisi dels 30) vull donar les gràcies a tots els que heu passat encara que sigui de rampellada per la meva vida, als amics de sempre, als companys d'estudis i de feina, als que han travessat un carrer al mateix temps que jo, als que anaven amb mi a l'escola i que no he tornat a veure mai, als que s'han enamorat de mi i no m'ho han fet saber o jo no m'he n'he adonat, a les que han deixat que m'enamori d'elles, a tots gràcies i molts d'anys.
(aquesta enstrada m'ha quedat un poc d'anunci de "peri-cola" light... deu ser que me faig vell i sa cursileria, com la resta de defectes, s'accentua amb l'edat)
