facebook killed the blogger star!

amb tot d'anades i vengudes no he tengut un moment per escriure les coses que m'han anat passant fa un temps ençà. des de la darrera entrada ha passat de tot. un viatge al desert en plan aventura documental amb n'ariadna (vos pos una foto). un festival equipal amb els de sempre(vos pos una foto), i que no falti com cada estiu. un acolliment familiar temporal a la casa de fusta que he llogat al terreno (voleu foto?). plans, plans i plans... (no pos foto perquè m'han quedat desenfocades...).
i calor. besades a tots!






si nunca me cierras la puerta
harás lo que quieras de mi,
siempre que nunca me cambies
por esa persona
que algún día fuí.
cançó del dia: ivan ferreiro

m'encanta pensar que es pot tornar a començar.

que tot el que ens ha passat era el preludi del que ha de venir.

que després d'un any de tires i arronses i de pujades i baixades a la muntanya russa del parc d'atraccions i repel·lències del cor, m'agrada pensar que encara tenc forces per aguantar costes i capovallades i que ara si que hem pagat el ticket i que ara si que comença la festa. obre les botelles i pega foc a la traca.

encén els llums i riu.

besades a tots.

"...y te llamé para intentar llegar hasta ti, casi sin tocar el suelo y volar,

para poner los tratos a cero, y reiniciar. "

cançó del dia: reiniciar (piratas, relax) / foto: unkown

he de pensar a rentar el llençols i cercar un lloc per estendre... donar una sola volta a la clau, si no, es queda el pany barrat... recordar on vaig aparcar després de la mitja hora de voltes... aturar-me al mercadona, que és temporada de maduixes i no sé quan en necessitaré...

el món camina i jo camin amb ell. després d'una eterna breu temporada de descans, he iniciat un nou periple en la vida. una cosa que mai no havia viscut i que sempre havia tengut ganes de fer.

per cert, he tancat la finestra que dona al jardí?, amb aquest vent entraran sense tocar totes les fulles de l'arbre sec que no sé ni com es diu... per cert, com es diu el ca de l'okupa que viu aquí davant?

a la fi he trobat un lloc on posar l'ou. uns metres cúbics que, per una pasta al mes, em deixen omplir de fum de camel. un enrajolat que puc trepijar descalç per congelar-me el peus.

aquesta finestra no tanca bé...

"en las copas y en las mesas,
refrescos bendecidos por alá
y manjares deliciosos..."

en tota la vida només he après que és necessari deixar-se caure en els desitjos, tot i amb la consciència que de ben segur et faran mal a la salut. potser el que realment m'ha anat mostrant el temps és que el val la pena en realitat és desitjar. viure desitjant. bona nit, desig.

"...y después, cuando anochezca,
si te quedas al final
voy a darte un beso de verdad
donde empieza el infinito
y acaba la espiral,
si te vienes, es donde quiero estar."

cançó del dia: el espíritu de la navidad (los planetas)