la setmana passada en bonyet va desaparèixer. no sé què pensar, igual no es sentia prou estimat, o potser els trons i llamps de les tempestes el vàren assustar i va fugir volant... encara tenc la petita esperança de què torni, a casa l'esperam.
se m'ha tornat a passar el mes i no he tengut collons d'asseure'm una estona per escriure en en blog. i bé, la veritat és que ha estat un mes d'agost ben divertit. unes vacances a l'atur merscudíssimes després de la puta feinada que ha duit el programa de les bruixes han significat més d'un finiquito... uns dies de bogeria per mallorca i uns altres d'infart per barcelona a les festes de gràcia són el meu resum d'un mes que ens fuig de les mans i que ens deixa orfes de somnis, una altra vegada. un final de mes que ens fa tornar a la crua realitat del treball i dels horaris i de les presses. la veritat és que ja li vendrà bé al meu cervell... fins ara.

l'altre dia volia mostrar a n'en Riki sa foto de'n bony que hi ha en un post anterior i me va anar molt bé per recordar que tenc un blog començat fa temps i que ja ni recordava. avui m'estic dignant a escriure. a veure si encara queda algú que se'n recorda i llegeix això.
aquesta primavera se m'ha alterat la sang, com diu la dita. i se m'ha passat volant. tan aviat que ha arribat l'estiu i m'ha trobat desprevingut però m'ha agradat trobar-me desarmat davant la calor i he disfrutat de suar. a estones.
la veritat és que he estat un poc passat de revolucions entre la feina i l'oci, entre els sols i les llunes. he conegut persones meravelloses i deixat de veure'n algunes que segur que trobaré a faltar sovint, si es deixen.
avui se n'ha anat na Montse cap a València i per sort em vaig poder acomiadar d'ella amb un sopar amb truita de creïlles inclosa, després de la millor posta de sol de l'any. besades.