avui

el sol se posa i deixa les parets que veig des de l'habitació amb un color vermellós/ taronja que junt amb la fresqueta que sentim a la pell donen senyals inequívocs que la terra ha fet ja el gir cap a la tardor. les persones també ens hem refredat. comencen a fugir del cap les ganes de tot. aquelles ganes que ens havien vengut amb la primavera i que havíem volgut dur a terme durant l'estiu. els fantasmes que ens aturmentaven el mes de maig van morint de vells i comencen a deixar-nos en pau.
en la pau de qui vol enllestir-ho tot per començar una altra vegada. així deixarem que passi l'hivern i ens deixarem sorprendre de nou per nous fantasmes que ens vulguin venir a encalentir el cap i el que no és cap la propera primavera. ja serem un any més vells i els fantasmes s'adaptaran al nostre cicle vital. això esper.
sembla que demà tendrem sessió d'estudi per mirar de deixar enllestida la cançó amb en joan petit que va molt liadet amb lo des disco i m'ha fet un forat per les meves pijadetes. a veure què ens surt. salut.
foto: autum sky/nature hunter.

insomni

fa uns dies, o millor unes nits, que no hi ha manera de dormir. estic mort de son, però arriba l'hora i i els ulls no s'acluquen. així que m'he decidit a escriure un poc a veure si morfeu me fa una visita entre lletra i lletra.
la setmana passada vaig anar a gravar this time a ca'n joan castells i al moment em va semblar que quedava bastant bé, ara l'hauria de tornar a escoltar per veure si amb la distància encara m'agrada tant. la sensació va ser molt bona i la companyia durant tot el dia també. diu en joan que hi afegirà alguns pianos i jo he pensat que hauria de fer la veu de nou i posar-hi uns coros, almenys a la tornada.
i res, que acte seguit m'en vaig de can joan a l'assaig amb família i ens passa pel cap de gravar la mateixa cançó, ara si, en versio rocanrol. avui l'he tornada escoltar i ha quedat bastant decent per ser feta en dues hores i en condicions d'higiene acústica deplorables, ja l'escoltareu, la penjarem al myspace, si hi pensam...
ahir vaig començar una altra vegada a la feina, al magacine aquest dels horabaixes. no sé com anirà però esper no anar molt de cul. les previsions semblen bones, però de moment no hi ha res que s'aguanti, ja ho veurem.
i avui ha estat l'aniversari de la meva germana catalina, deesa portolana dels escenaris del jazz, i m'han contat que li han fet una festa molt potent a barcelona. esper que hagi disfrutat i que les coses li funcionin sempre. molts d'anys, guapa.