l'artista

ja fa temps que vaig entendre que l'artista, a més de néixer, s'ha de fer. ha de cercar-se entre la brutícia de ser persona.
estam massa acostumats a veure artistes fets a cosses i aviat per fer guanyar algunes monedes a uns raters podrits als què l'art els diu tan poc que costa de creure a una persona mínimament sensible.
per sort meva he tengut l'oportunitat de conèixer i veure fer-se alguns artistes a base de suades i sense un puta duro. artistes que s'han fet només amb l'esforç que alimenta la curiositat d'haver-ne nascut.
aquests són els bons, aquests són els que em fan creure que al món hi ha éssers humans que s'esforcen per ser-ho i que, d'alguna manera, redimeixen les culpes dels que no entenen que ser persona és una mica més difícil que ser animal. que no només és necessari menjar i beure, comprar i parlar per ser persona.
sort en tenim d'aquests. quina fortuna.
avui vespre aniré a la sala assaig a veure petit. ens hi veurem?

it's time to music

i la nit es feu dia, i les hores no eren hores sino caixes de cartró d'empresa de mudances a punt per ser omplides amb sons, olors, moviments i sensacions que, a cada moment semblaven noves. i totes aquelles hores les varem omplir a vessar i les varem carregar sobre les espatlles. era una càrrega dura, potser feixuga a moments però fàcil de portar. tots ens miravem als ulls mig somrient, com qui ha robat al super i en disfruta. tots erem un i tots sabiem el què volíem. i disfrutavem el moment com si no n'hi hagués d'haver més.
i si, com va dir algú, fer música és parlar amb els déus, aquelles nits fóren les més grans invocacions d'allò diví. aquelles nits. aquelles nits tots erem déus.
i ara tot ha passat, i ara ens queda el mal als ossos per les vibracions rebudes i l'alegria d'haver tengut la sort de ser-hi. hi tornarem. sc06.

créixer, o no créixer

no sé molt bé què fer. no sé si seguir cercant o aturar-me a descansar. no sé si vull créixer més. la veritat és que no sé què vull. és que a estones vull unes coses i d'altres en vull unes de diferents. i no sé decidir-me. i no sé triar. a lo millor és que no he de triar i m'he d'acostumar a viure amb totes aquestes contradiccions, potser la vida és només això. però me costa d'entendre, me costa viure.
i és que no ens queda més remei que caminar. no és queda alternativa que créixer. però podríem créixer de tantes formes que quens costa de triar-ne una, ja que cada una té el seu encant...

bueno, ja està bé de palles mentals. a lo que anam. divendres m'en vaig amb s'equipo a barcelona al summercase a veure grupets i a passar dos dies amb els tres mosqueteros. tenc ganes de ser-hi, de veure arribar la nit i el matí al parc del forum i que sembli que les hores no han passat, que només que que es va canviant del decorat. tenc ganes de veure en directe als spinto band, a sigur ross, als massive attack, james murphy, fatboy slim, als happy mondays, primal scream... seran dues nits brutals.
s'equipo èstà preparat. ahir els vaig veure a tots. i sembla que no es fan a la idea encara. supòs que esperen a ser-hi per posar-se les piles. està tot preparadet. billets d'avió, hotel, el primer dia hem quedat amb sa meva germana catalina per dinar junts. esper que vengui l'hinojosa (que ja l'enyor una mica). després em quedaré uns dies per allà i tendrem temps per fer cosetes.
per cert, avui és l'aniversai de na marieta. molts d'anys!!!!

juliol crema

he estat un poc perdut. han estat ses festes de sant marçal i no he tengut temps per a res. ni per mirar es blog. ni per anar en bicicleta, ara que m'agradava tant...
així que m'ho he passat molt bé i no he passat la calorada que hauria passat a ca nostra a les nits. m'he trobat amb molta gent que des de sant marçal de l'any passat no havia vist. potser si que el món és petit però a mi em sembla cada vegada més gran. amb el mateix espai però més gran. som capaços de ser lluny uns dels altres sense moure'ns. simplement fent cadascú la seva vida. vivint allà mateix però anant-hi per camins diferents.
bueno, unes festes mogudetes. molta gent. ambientillo. i tal...
i mira, s'acaben ses festes, se me passa la ressaca i mir es blog. i es de'n jordi. i veig que tenim un nou veinat virtual que és en colau llabrés. ses millors fotos de blogger. hola colau!!!!