es video des gob

http://www.youtube.com/watch?v=trfZH3edrYQ

menos samba e mais treballar.

pozí. he trobat feina. sí, amics, després de sis mesos de tocar-me les pilotes de forma flagrant i d'acabar la carrera, no em queda més remei que posar-me a currar aquest proper dilluns dia 4 de desembre. m'han contractat com a productor d'un programa d'història per a mallorca televisió. no estic segur de saber fer el que m'han dit que he de fer, però ho intentaré. així que si estau interssats en la història de mallorca i teniu alguna cosa a dir, contestau-me en el blog i vos maquillarem i tal i podreu dir el que vos doni la gana (sempre que tengui a veure amb la temàtica del programa). i bueno estic molt content i nerviós. ja vos contaré. (la foto és de capitan-patata i el titula men at work I)

titul·lacions.

aquesta setmana m'he perdut els tres assajos: dos amb fl i un amb mq. i mira que estic motivat, perquè dia 8 tocam alb els lópes a la plaça dels patins i amb els mq me mor de ganes de provar els temes nous i el baix que ja m'ha arreglat en santi de musicasa (per cert, l'he d'anar a cercar).
però és que vaig com una puta moto fent tota classe de cursets, conferències, jornades i qualsevol cosa que me proporcioni crèdits de lliure configuració per a poder sol·licitar el títol de treball social d'una punyetera vegada i llevar-me de damunt una càrrega important.
des de dimecres i fins avui demantí he estat tancat a la casa de cultura de palma assistint a les jornades d'estudis històrics locals (tres crèdits) dedicades aquest any a revisar aspectes sobre la segona república a les Illes Balears, ha estat ben interessant.
avui horabixa no hi he pogut anar perquè també estava apuntat al taller que organitza un alumne de filosofia sobre internet i les seves aplicacions als estudis d'humanitats (dos crèdits). També m'agrada bastant, avui ens ha explicat com crear un blog i he après noves eines que ofereix blogger. les faré servir (si me surt).
la setmana passada, en carlos el professor ja va obrir un debat sobre les aspectes alliberadors d'internet. va parlar sobre el software lliure i també d'oferir gratuïtamnet a la gent que participa de la xarxa els propis estudis i reflexions per tal de crear estats d'opinió diferents als propis dels mitjans de comunicació i la publicitat... és un tema molt interessant, ja que d'alguna manera nivella les oportunitats d'expressió entre la gent i l'intercanvi d'idees i de propostes, de tal manera que proporciona informació variadíssima i molt valuosa a la gent que està a la macroxarxavirtual.
no sé, a mi em sembla una rentada de cara del món capitalista, ja que si bé crea igualtat entre uns (que es converteixen en la èlit), és una nova eina per discriminar a tots els que no hi tenen accés. ja sé que és el progrés i que no ens podem posar en contra de la tecnologia, però no podem aclucar el ulls a què internet i totes les seves aplicacions són també una nova forma que té el sistema de fer-nos creure una mica més lliures, tanmateix el moment que vulguin, amb un sol botonet, ho desendollen i ens quedam només amb la cruíssima realitat i ens adonam que la virtual només és un miratge.
i amb tot això no vull dir que no ho haguem d'aprofitar, sino que, a pesar de tot, anem alerta a no comfondre'ns entre tanta informació i no perdem de vista que només és una eina de treball o d'oci i que la vida que hem de viure de veres és a fora de la pantalleta.
besades virtuals per a tots.

on the road (ho havia promès)

volia arribar a peu a sa feina de'n marc. i vaig partir, carregat com una mula amb ses dues mans empedides i s'esquena torta, de tal manera que el primer taxi que va passar pes meu carrer va salvar-me de mi mateix, del meu propi quixotisme. en marc va davallar i vaig tenir temps de saludar n'alfredo que se passejava tot fent gestions de sa feina. cap a s'aeroport en un viatge extrany a tota llet i plovent a estones. ja hi som, partim o què?
en jaume, fotos, en xavi, guia, en marc arrossegava els peus i reia i jo els contemplava, quina estampa!
compartim es vol amb els amb una mica de sort i comentam que aquests dies es celebra al nostre destí el festival de cinema eròtic i tots (uns més que altres, tot s'ha de dir) feim comptes temporals per veure com i quan ens podem escapar de la concentració del concert per veure tot aquell espectacle, ja ho veurem.
una vegada a terra, ens duen a la sala a fer sa prova de so, i el xófer ens avisa: compartim s'hotel amb les estrelles del festival que hem comentat, així que no farà falta que el visitem, perquè ell ens visitarà a noltros.
proves de so i cap a s'hotel. dutxes i a sopar. s'afegeixen al sopar na catalina, n'ester i en xavi, que grandes seis!!!
discursos i cervesa i cap a la sala a veure què tal. fotos i salutacions. holas i adéus.
i a tocar. cinc temes passen volant i no me'n record massa de com va anar sa cosa. una vegada a baix de l'escenari estavem molt contents, sembla que ha sortit bé, tanta sort...
i així rient varem continuar sa celebració fins que el xofer de sa furgo no podia més i mos acompanyà a s'hotel en el trajecte més divertit de l'any. a aquelles hores de la nit, els carrers de barcelona no es deixaven veure clars, només es volien insinuar una mica però l'alcohol i els ànims que duiem a dins varen aconseguir que s'obríssin a nosaltres de bat a bat i varem decidir acabar ses piles, disfrutar al màxim aquelles hores que erem fora i estavem junts, aquells moments, aquella nit. hi tornarem...

es canvi climàtic va de dalt a baix.

tocam fora camp.

avui la família actua a barcelona una altra vegada, aquest cop en un petit espai de la sala boveda. ara estic un poc nerviós per com anirà sa cosa. sempre fa gràcia agafar l'avió per partir a tocar i passar es control de sa guàrdia civil amb ses guitarres i ses maletes plenes de cables i rellotgets i aparatets que semblen el que no són.
no sé. però és en aquests moments en què te n'adones que allò de muntar un grupet que pensaves quan eres joves va ser bona idea, i que saps que allà on vagis et tractaran un poc bé i que tocaràs davant persones que probablement no et tornaran veure en la vida i que la única referència que tendran de tu és la cançó que soni millor de la nit, o la que soni pitjor...
així que, res, vaig a fer sa maleta i a tirar per envant. ja vos contaré com ha anat sa cosa. salut.
avui, 5 d'octubre, sala bóveda. barcelona.

hipo-tesi

la intel·ligència d'un cos, és directament proporcional a la quantitat d'aigua que conté i inversament proporcional a la seva capacitat d'oxidació...

però no estic xerrant seriosament.

vermada, sant mateu i la mercè

divendres a la nit varem fer amb la família el que feia temps que me feia ganes de fer: tocar en directe per sa ràdio. en marc, en jaume en xavi i jo mos varem plantar als estudis d'ib3 de ràdio amb ses acústiques, baix i bateria i varem fer en rigorós directe quatre temes, tres del disc i un de nou que no està gravat ni a sa maqueta.
així nits de paper, demà és divendres, cançó i el sueño ha terminado varen travessar ses ones no sé molt bé cap a on, ni sé si algú ho va escoltar, a més de la fámília de més a prop.
va ser una nova experiència, digues-li musical, almenys divertida i emocionant.
està bé que després de tants d'anys tocant encara ens poguem divertir amb alguna cosa sortint de sa puta monotonia des local, digues-li cotxeria.
la nostra estada a les ones radiofòniques va coincidir amb l'acomiat dels sexy sadie que, en un estudi al costat, explicaven els perquès, si és que n'hi ha, de sa seva separació i convidaven el personal al seu darrer concert al teatre de lloseta avui diumenge al vespre durant el programa de Joan Vich. bona sort i gràcies sexys per tantes cançons!
i la setmana que vé passarà una altra coseta emocionant, i és que la família anam a tocar a barcelona una altra vegada, dijous 5 d'octubre a la sala bóveda amb motiu de la celebració del festival illes balears en concert. a veure com mos va. ja vos ho cont.

ahir vaig anar a sopar amb una nodrit grup de companys de la carrera, va ser divertit retrobar-se amb molta de la gent que feia anys que no veia. en varem trobar a faltar algun i els que hi erem varem posar-nos al dia els uns als altres com ens anaven les vides respectives. sembla que tothom va tirant i això és bona notícia. salut a tots!

poqueta cosa...

s'han acabat ses vacances, es viatge ha estat molt bé, portugal és molt addictiu i està molt ben montat.

arribada i notisión: na mireia, una nova nebodeta, és amb noltros, i ben curra (colau no li treguis s'ull de damunt). els examens de setembre i els números vermells al compte corrent han estat la foto finish de s'estiu més improductiu i immòbil de sa meva vida (per sort es blog és gratis, no?).

necessit feina ja, si sabeu res posau-m'ho al blog. qualsevol cosa, inclús en negre. m'és igual.

per sort, bones estones: sopar d'equipo amb posada en marxa de sa màquina química inclosa (almenys de paraula), bolo a barcelona per octubre, quines ganes de tocar!!!!

i ara, brusca, llamps i trons i brusca. aigua i sol. i calor i brusca que mos dona proves inequívoques que s'estiu ja està passat de moda i ara el que mola més és la tardor, es porten molt els refredats, sa mitja manigueta i ses sandàlies destapades van en retrocés a marxes forçadíssimes.

tANCAT pER vACANCES

aquest blog comunica als seus visitants que romandrà tancat una temporada per descans del personal. la veritat és que darrerament no hi hem fet molta feina perquè l'autor no es trobava gens profilàctic ni res. però prometem tornar de l'extranger amb cosetes per contar o xorrades inventades. au, bon viatge i salut!!!

a los hechos me derrito

el sueño ha terminado

quizas encuentres un momento para poder verme así
quizas entiendas mi lamento, mi manera de vivir
quizas comprendas el esfuerzo que supone estar por ti
quizas me digas que el encuentro de esta noche es el fin.

puede que hoy sea aquel dia que me espero, sin razón,
en que te enteres sin espias, en que veas sin manias:
mis locuras, tus engaños, tus modales y mi voz
mis travesuras y pecados el como hacerte canción.

en todas las cartas decias que te ibas hacia el sol
en tus mensajes, tonterías, de viajes, de pasión
de algunos árboles que de dia se disfrazan de neón
de risas y palabras frías, pólvora sin dirección

no quiero respirar el aire por donde has pasado
no esperes encontrar cartas con mi nombre en tu tejado
no digas la verdad, el sueño ya se ha terminado.

vocació

he vogut ser tantes coses com professions he conegut: cuiner, marger, torero, pintor, electricista, artista, dissenyador, pagès, picapedrer, cantant,... i ara estic en atur i tenc temps de tornar a pensar-hi.
A més, sempre he estat molt mal estudiant i som un adicte a la convocatòria de setembre, junt amb altres addiccions (al tabac, a alguM blog que mir acada dia,..).
i aquest curs, per no perdre el costum, m'ha quedat penjada alguna cosa. una de les coses és un treball d'una assignatura maleïda per a molts d'estudiants de Treball Social. aquest treball consta del visionatge d'unes pel·lícules i uns comentaris posteriors (hi ha professors molt poc originals, ja ho sabeu).
idó bé, avui dematí he estat mirant una peli per a fer el treball que m'ha tornat a agradar molt, es titula "Ça commence aujourd'hui" (Bertrand Tavernier, 1998). és la història d'un mestre d'una escola d'educació infantil en un barri de miners en crisi. el mestre lluita per a què els alumnes a més de rebre una educació adequada, puguin satisfer les seves necessitats bàsiques, com menjar i abrigar-se correctament. a més és una crítica important a l'estat de benestar que ens vol tapar la boca amb números i que ens talla les ales amb el discurs de "què més vols?". l'heu de veure. m'ha tornat emocionar.
i mirant la peli, i fent el treball he reprès el fil de la carrera que duc tants d'anys estudiant i m'he adonat que el que jo vull ser quan sigui gran és treballador social. he tornat a connectar amb el meu interior i m'he tornat a apassionar per la recerca del canvi. he recordat que no hi ha societat si no hi ha justícia i que no hi ha justícia si no la cercam.
és cert que es tracta d'una professió un poquet "cumba", amb alguns tocs d'idealisme, però què voleu que vos digui, m'agrada i me fa ilusió exercir-la.

l'artista

ja fa temps que vaig entendre que l'artista, a més de néixer, s'ha de fer. ha de cercar-se entre la brutícia de ser persona.
estam massa acostumats a veure artistes fets a cosses i aviat per fer guanyar algunes monedes a uns raters podrits als què l'art els diu tan poc que costa de creure a una persona mínimament sensible.
per sort meva he tengut l'oportunitat de conèixer i veure fer-se alguns artistes a base de suades i sense un puta duro. artistes que s'han fet només amb l'esforç que alimenta la curiositat d'haver-ne nascut.
aquests són els bons, aquests són els que em fan creure que al món hi ha éssers humans que s'esforcen per ser-ho i que, d'alguna manera, redimeixen les culpes dels que no entenen que ser persona és una mica més difícil que ser animal. que no només és necessari menjar i beure, comprar i parlar per ser persona.
sort en tenim d'aquests. quina fortuna.
avui vespre aniré a la sala assaig a veure petit. ens hi veurem?

it's time to music

i la nit es feu dia, i les hores no eren hores sino caixes de cartró d'empresa de mudances a punt per ser omplides amb sons, olors, moviments i sensacions que, a cada moment semblaven noves. i totes aquelles hores les varem omplir a vessar i les varem carregar sobre les espatlles. era una càrrega dura, potser feixuga a moments però fàcil de portar. tots ens miravem als ulls mig somrient, com qui ha robat al super i en disfruta. tots erem un i tots sabiem el què volíem. i disfrutavem el moment com si no n'hi hagués d'haver més.
i si, com va dir algú, fer música és parlar amb els déus, aquelles nits fóren les més grans invocacions d'allò diví. aquelles nits. aquelles nits tots erem déus.
i ara tot ha passat, i ara ens queda el mal als ossos per les vibracions rebudes i l'alegria d'haver tengut la sort de ser-hi. hi tornarem. sc06.

créixer, o no créixer

no sé molt bé què fer. no sé si seguir cercant o aturar-me a descansar. no sé si vull créixer més. la veritat és que no sé què vull. és que a estones vull unes coses i d'altres en vull unes de diferents. i no sé decidir-me. i no sé triar. a lo millor és que no he de triar i m'he d'acostumar a viure amb totes aquestes contradiccions, potser la vida és només això. però me costa d'entendre, me costa viure.
i és que no ens queda més remei que caminar. no és queda alternativa que créixer. però podríem créixer de tantes formes que quens costa de triar-ne una, ja que cada una té el seu encant...

bueno, ja està bé de palles mentals. a lo que anam. divendres m'en vaig amb s'equipo a barcelona al summercase a veure grupets i a passar dos dies amb els tres mosqueteros. tenc ganes de ser-hi, de veure arribar la nit i el matí al parc del forum i que sembli que les hores no han passat, que només que que es va canviant del decorat. tenc ganes de veure en directe als spinto band, a sigur ross, als massive attack, james murphy, fatboy slim, als happy mondays, primal scream... seran dues nits brutals.
s'equipo èstà preparat. ahir els vaig veure a tots. i sembla que no es fan a la idea encara. supòs que esperen a ser-hi per posar-se les piles. està tot preparadet. billets d'avió, hotel, el primer dia hem quedat amb sa meva germana catalina per dinar junts. esper que vengui l'hinojosa (que ja l'enyor una mica). després em quedaré uns dies per allà i tendrem temps per fer cosetes.
per cert, avui és l'aniversai de na marieta. molts d'anys!!!!

juliol crema

he estat un poc perdut. han estat ses festes de sant marçal i no he tengut temps per a res. ni per mirar es blog. ni per anar en bicicleta, ara que m'agradava tant...
així que m'ho he passat molt bé i no he passat la calorada que hauria passat a ca nostra a les nits. m'he trobat amb molta gent que des de sant marçal de l'any passat no havia vist. potser si que el món és petit però a mi em sembla cada vegada més gran. amb el mateix espai però més gran. som capaços de ser lluny uns dels altres sense moure'ns. simplement fent cadascú la seva vida. vivint allà mateix però anant-hi per camins diferents.
bueno, unes festes mogudetes. molta gent. ambientillo. i tal...
i mira, s'acaben ses festes, se me passa la ressaca i mir es blog. i es de'n jordi. i veig que tenim un nou veinat virtual que és en colau llabrés. ses millors fotos de blogger. hola colau!!!!

es tour de palma

com a regal de fi d'examens me vaig comprar un coulot, unes ulleres de sol i uns guants per anar en bici. a veure si puc moure'm tot el que no m'he mogut aquest darrer mes. la veritat és que no sé on anar ja que no conec moltes excursions a fer en bicicleta, però encara que sigui pedalar una estona ja m'anirà bé. au, me'n vaig. agur iogur!!!!

trobada de musics supesa (per pluja)

feia dies que volia escriure alguna coseta però ja fa un temps que no estic gens profilàctic. i ara és el moment. en bon diumenge, a mallorca, amb una puta calorada m'he reclòs com darrerament a estudiar l'examen que tenc dimecres que vé que tancarà la meva fase examinística d'aquest mes de juny. tanta sort, la veritat és que no puc més.
ahir vespre havíem de tocar amb la família a la trobada de músics per la llengua a Manacor, però deu minuts abans de començar se va posar a ploure (i de quina manera) i varem tornar amb les mans buides, això si amb les panxes plenes de gintonic...
en jose ha vengut apassar el dia per aqui i s'ha unit a l'ambient d'estudi que es respira a casa. ja va bé tenir algu en condicions similars a les teves a prop... bueno, salut i feina...

s'equipo prepara l'assalt (en barco)

com les millors seleccions, s'equipo va celebrar ahir un nou "stage" preparatori del mundial summercase'06. la trobada va durar vàries hores i el lloc és un secret. només podem dir que estaven a prop de la mar (suposam que per començar a treballar l'aguanto de s'equipo devora l'aigua a la nit). cal recordar que el summercase es juga en un recinte que està envoltat d'aigua per totes bandes excepte per una.
els integants de s'equipo varen rebre personalment el material auditiu que ha de posar les bases de l'estratègia a seguir durant el mundial, aquella que marcarà els moviments en el centre del camp i en les voreres.
també es tenen en compte les estratègies paraleles de bona convivència amb els altres participants al mundial. l'equipo està començant a assajar les frases cèlebres com "tas perdio?" o "el bateria de este grupo se enrolló con la novia del cantante (...), se casaron y tuvieron dos bajistas un trompetista y una conejita del play boy(...)" que tants bons records porten a la ment d'aquests grans expedicionaris de l'esport internacional.
tots els membres de s'equipo varen realitzar un gran esforç per a habituar-se a la fresqueta de la brisa marinera i a la llum dels fars.
poesia equipil
també varen començar a treballar regles "memo"-tècniques molt útils en qualsevol port: "cuando el rojo està en babor y el vapor no va muy fino, oleras en estribor una brisa de xumino..."

PETIT. SES VOLTES. 11/06/06

malgrat unes angines incipients i l'examen d'avui horabaixa, ahir vespre vàrem anar fins a ses voltes a veure el concert de Petit en el festival "acustica". sa màxima motivació era veure s'acoplament d'en jordiet de missió a la banda. a l'arribada hi erem tots i totes, s'equipo mixto al completo, inclòs en colau llabrés, també en carles i el seu company de pis, i en roger que va venir més tard. bé, tot quisqui. vàrem escoltar als cool daddies i després arribà el gran moment. en jordi no deia res però estava nerviós. camuflava sa seva tensió en un lleuger broncejat gambeta del dia. i res, va arribar el moment. la banda va començar a tocar i es feu el silenci. sortien xispes dels altaveus i se notava bona comunicació entre els membres (amb perdó) de petit. en jordi, emocionat, va donar calidesa als temes i va aportar color (de torrat de sol) a tota l'actuació. enhorabona i que duri. salut.

a veure si mos anima es bergant al summercase.

ses hores mortes he començat a escoltar es personal que tocarà al summercase (www.summercase.com): daft punk, happy mondays, dandy warhols,... en general m'estan agradant gairebé tots, sa veritat és que hi ha molt de popillo monya que bueno, per una estona val però no tot es concert. m'han agradat bastant the cardigans, clovis, happy mondays, cut copy,... i alguns més que no record, me fa moltes ganes sa sessió de fatboy slim, serà una bomba, esper, sa putada és que a sa web des festival no hi posats els horaris i encara no puc fer es planning, posau-los cabrons!!!!
dimarts examen de menors, estic un poc cagat però començ a veure que m'ho sé més o menys i encara me queden dos dies per estirar fort. aniré de bon dematí a sa biblioteca i aniré fent. quines ganes d'acabar d'una vegada. s'estiu serà potent!!! almenys farà calor...

fa un parell de dies que me va caure es cendrer i se va rompre. vidres per tot. me va saber greu perquè era mono. menosmal que li havia fet una foto...no fumeu

querido diario: hoy lolo me ha pedido de salir, jo le he ditxo que si un caso lo pensaria pero la verdat es que me moria de ganas de desil·le que si pero no me he trevido, ja ves tia, soy una jamba catorce y hago cosas de niñata de trece... ara en sèrio...
estic molt content perquè veig que es blog comença a tenir visitants. a més sé que són visitants molt especials. vos envii unaaferradapescolliunbeso. i gràcies pels ànims. per cert s'examen d'ahir me va anar molt bé. estic segur que he aprovat, sabeu què vol dir això? que m'he llevat de damunt s'assignatura de models de polítiques socials, una de ses més xungues de sa carrera. ara ja tot serà costa avall... esper. sa veritat és que ahir vaig estar ded bajonet tot lo dia. no sé què putes tenia. estava com a fluix i vaig dubtar de si anar a s'examen o no. però finalment vaig partir i vaig tenir sort ja que s'opressor me va demanar sa part des temari que millor me sabia,...ufff...., puta xurra. però gol es gol i este es uno!!!

ahir me va costar molt dormir-me. no sé, pensava en moltes coses. pensava en les ganes que tenc d'acabar els examens (avui en tenc un altre de política, es darrer), i aprovar-ho tot d'una vegada per poder sentir que som capaç d'acabar alguna cosa amb un cert èxit. no sé, sempre me costa massa fer els coses. sempre tenc dubtes de si vull continuar per es camins que he començat, i això s'ha d'acabar. és com si tengués por de fer passes. com si el món s'aturàs avui, a mi ja me va bé. i em passa des de fa temps (molt de temps). a veure si tiram. vaig a estudiar.

s'estiu passat. ara en vé un altre...

mateumo

me va passar la setmana a tope, dijous vaig tenir examen de models i vaig anar de puta cul. dissabte reunió equipal. va estar molt bé. soparillo al burladero i sortideta por ahí. ja en tenia ganes de veure els companyas de s'equipo. en David mos va obsequiar amb un dossier completíssim dels grups que actuen al summercase (quines ganes de partir...). jo encara no tenc acabat el cd amb música dels mateixos però està casi a punt. supòs que aquesta setmana l'acabaré i el passaré a s'equipo. en jordi mos va explicar la seva aventura amb petit. estava molt animat. enhorabona! diu que aniran a tocar a galícia, però encara no sap quan. en jopanet de sa gerra ara és en joanet des biberó... es tio va aguantar com un campeón i va partir per donar de menjar a sa criatura, és que és un papaito collonut. va ser una nit molt guai, encara uqe mos han tancat en cultura i no varem saber on anar per uns moments, varem acabar al blues ville escoltant els victor uris band. va estar bé. unes copetes i unes rialles i a dormir, que diumenge havia d'estudiar. ara posaré una fotillo de s'equipo, que m'he emocionat. mateumo

mateumo

ara feia dies que no escrivia perquè no tenia res a dir. avui tampoc tenc res a dir però mira, poques feines. aviu vespre hem d'anar amb els des grup a sa plaça major a fer un programa pilot de prova d'ib3. es programa se diu plaça major i na maria hi fa feina i per això mos va dir que hi anassim. dia 8 de juny sortirem en antena per sa tele!!! a fer un play back de sa cançó "que aprofiti algu sa meva sang" amb lletra de Marc Moya i música de Família López.
estic un poc així perquè dijous tencu un examen de models de política social i encara no he estudiat massa però ho treurem. després m'hauré de posar a fer els treballs de menors i de persones amb discapacitat (encara no m'he llegit es textos). aniré un poc de cul uns dies.
dissabte varem anar a sa festa de na mónica i mos ha varem passar molt bé. hi havia molta gent coneguda i va ser divertit. molt bé i molts d'anys!
mateumo

mateumo

al final sa meva agermana me va deixar un poc penjat i no va comparèixer a veure es partit, però es que tenia coses a fer, pobreta. un beso marieta! es partit el varem eure amb na pliar i na neus al bar nou que han obert aquí baix. al principi me pensava que mos havíem equivocat perquè molta gent animava l'arsenal, però tres o quatre cerveses més tard mos era igual. varem menjar uns pintxos i varem continuar bevent fins que n'eto'o i en belleti veren fer es gols. oleeee! partidasso i emoció fins al final. brutal. mateumo

mateumo

ahir vaig anar al museu de mallorca a veure un concert de Joan Miquel Oliver i Sexy Sadie, amb l'actuació prèvia de "llonovoy". la veritat és que el lloc era impresionant i les dues bandes varen sonar molt naturals.
la banda de joan Miquel oliver va tocar gran part del seu disc-per no dir tot- "surfistes en càmara lenta", amb un so més que acceptable i amb un rollo que va enganxar els assistents des del primer moment. pere Debon, Marta Elka, toni (barbut) i en Jaume d'Antònia Font acompanyaven n'oliver. es nota que han tocat bastant darrerament, una banda molt a punt i uns temes que, a més de divertits, tenen la capacitat d'enganxar en personal. molt bé.
després varen sortir a l'escenari els Sexy Sadie en versió acústica, amb les seves dues noves incorporacions, teclista i guitarrista (en Maikel, bateria de Petit). varen tocar els temes del disc nou, a més d'altres temes com A scrath in my skin de Lost amb Found i una altra que no sé com es diu però si me telefonau vos la cantaré, a més d'una versió de "wonderful life" (no sé si es diu així però quan me telefoneu també vos puc cantar sa tornada). va estar molt guai. els temes varen sonar amb una dimensió molt interessant i bastant diferent que en elèctric, així que enhorabona una altra vegada als toledo, garcía i companyia perquè estan en el bon camí. oolé!
voleu que vos conti un secret? divendres passat a l'assaig amb la familia, en marc va proposar de preparar uns temes en acústic per tocar en algun bar o així, i des d'ahir vespre hi estic donant voltes i ja he fet una llisteta de temes del grup per a fer les proves oportunes. a veure què surt.
avui vespre he quedat per veure sa final de sa champions amb sa meva germana, demà vos ho cont. besos. mateumo

mateumo

www.mallorcaweb.com/familialopez mateumo

si voleu saber coses de familia lopez anau a: www.mallorcaweb.familialopez

mirau quines fotillos que que trobat. una de grup, una tocant al teatre de lloseta i una durant la gravació del videoclip.

hola!!! aquest és les blog de'n mateu. a veure si puc escriure un poc i tal. esper que vos agadi!!!!