just uns minuts després d'haver-me adormit m'he aixecat per anar corrent cap al local i i assajar amb les lópez després de gairebé dos mesos de no tocar. i ha estat molt bé. semblava com si la guitarra i les cordes vocals es deixassin estimar, com un amant submís que ha patit el despit i l'oblit, però que no es conforma amb la solitud.
i era un dissabte de llibre. després de les tempestes i fiblons, semblava que el cel signava un pacte de no agressió i deixava que el sol ens veiés anar i venir a fer els encàrrecs pendents i a disfrutar del temps que ens pren la vida entre setmana.
el sol. que no s'imagina el què feim de nit, que ho veu tot durant unes hores i es pensa que sempre és així. el sol, que no ens coneix quan estam bojos, que no sap dels nostres fantasmes, que no concep la son ni el cansament. pobre sol, que viu sense saber que la vida té entrada i té sortida.

foto: "sun for anybody?" de karolajnat.