la setmana passada en bonyet va desaparèixer. no sé què pensar, igual no es sentia prou estimat, o potser els trons i llamps de les tempestes el vàren assustar i va fugir volant... encara tenc la petita esperança de què torni, a casa l'esperam.
se m'ha tornat a passar el mes i no he tengut collons d'asseure'm una estona per escriure en en blog. i bé, la veritat és que ha estat un mes d'agost ben divertit. unes vacances a l'atur merscudíssimes després de la puta feinada que ha duit el programa de les bruixes han significat més d'un finiquito... uns dies de bogeria per mallorca i uns altres d'infart per barcelona a les festes de gràcia són el meu resum d'un mes que ens fuig de les mans i que ens deixa orfes de somnis, una altra vegada. un final de mes que ens fa tornar a la crua realitat del treball i dels horaris i de les presses. la veritat és que ja li vendrà bé al meu cervell... fins ara.