he de pensar a rentar el llençols i cercar un lloc per estendre... donar una sola volta a la clau, si no, es queda el pany barrat... recordar on vaig aparcar després de la mitja hora de voltes... aturar-me al mercadona, que és temporada de maduixes i no sé quan en necessitaré...

el món camina i jo camin amb ell. després d'una eterna breu temporada de descans, he iniciat un nou periple en la vida. una cosa que mai no havia viscut i que sempre havia tengut ganes de fer.

per cert, he tancat la finestra que dona al jardí?, amb aquest vent entraran sense tocar totes les fulles de l'arbre sec que no sé ni com es diu... per cert, com es diu el ca de l'okupa que viu aquí davant?

a la fi he trobat un lloc on posar l'ou. uns metres cúbics que, per una pasta al mes, em deixen omplir de fum de camel. un enrajolat que puc trepijar descalç per congelar-me el peus.

aquesta finestra no tanca bé...