ja fa temps que vaig entendre que l'artista, a més de néixer, s'ha de fer. ha de cercar-se entre la brutícia de ser persona.
estam massa acostumats a veure artistes fets a cosses i aviat per fer guanyar algunes monedes a uns raters podrits als què l'art els diu tan poc que costa de creure a una persona mínimament sensible.
per sort meva he tengut l'oportunitat de conèixer i veure fer-se alguns artistes a base de suades i sense un puta duro. artistes que s'han fet només amb l'esforç que alimenta la curiositat d'haver-ne nascut.
aquests són els bons, aquests són els que em fan creure que al món hi ha éssers humans que s'esforcen per ser-ho i que, d'alguna manera, redimeixen les culpes dels que no entenen que ser persona és una mica més difícil que ser animal. que no només és necessari menjar i beure, comprar i parlar per ser persona.
sort en tenim d'aquests. quina fortuna.
avui vespre aniré a la sala assaig a veure petit. ens hi veurem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada