i la nit es feu dia, i les hores no eren hores sino caixes de cartró d'empresa de mudances a punt per ser omplides amb sons, olors, moviments i sensacions que, a cada moment semblaven noves. i totes aquelles hores les varem omplir a vessar i les varem carregar sobre les espatlles. era una càrrega dura, potser feixuga a moments però fàcil de portar. tots ens miravem als ulls mig somrient, com qui ha robat al super i en disfruta. tots erem un i tots sabiem el què volíem. i disfrutavem el moment com si no n'hi hagués d'haver més.
i si, com va dir algú, fer música és parlar amb els déus, aquelles nits fóren les més grans invocacions d'allò diví. aquelles nits. aquelles nits tots erem déus.
i ara tot ha passat, i ara ens queda el mal als ossos per les vibracions rebudes i l'alegria d'haver tengut la sort de ser-hi. hi tornarem. sc06.
1 comentari:
Ets un poeta!! En serio, me mola molt lo que i com ho has escrit.
Besos
Publica un comentari a l'entrada