el sol se posa i deixa les parets que veig des de l'habitació amb un color vermellós/ taronja que junt amb la fresqueta que sentim a la pell donen senyals inequívocs que la terra ha fet ja el gir cap a la tardor. les persones també ens hem refredat. comencen a fugir del cap les ganes de tot. aquelles ganes que ens havien vengut amb la primavera i que havíem volgut dur a terme durant l'estiu. els fantasmes que ens aturmentaven el mes de maig van morint de vells i comencen a deixar-nos en pau.
en la pau de qui vol enllestir-ho tot per començar una altra vegada. així deixarem que passi l'hivern i ens deixarem sorprendre de nou per nous fantasmes que ens vulguin venir a encalentir el cap i el que no és cap la propera primavera. ja serem un any més vells i els fantasmes s'adaptaran al nostre cicle vital. això esper.
sembla que demà tendrem sessió d'estudi per mirar de deixar enllestida la cançó amb en joan petit que va molt liadet amb lo des disco i m'ha fet un forat per les meves pijadetes. a veure què ens surt. salut.
foto: autum sky/nature hunter.
1 comentari:
Ja saps que els fantasmes vénen i tornen, s'intercanvien els vestits, entre ells, els pintallavis i els talons, ens roben a vegades les faldilles per posar-se-les... Res a fer, he vist que ho assumeixes (també pot ser que els autoritzem a fer-ho, en qualsevol cas). Però no tots són dolents ni tots són fantasmes dels de pel.li. Així que deixem-los entrar a la festa de disfresses... juguem amb ells i serà més fàcil... pot ser fins i tot divertit, mira't-ho així!
Una abraçada molt i molt gran!
Publica un comentari a l'entrada